La nostra pell des de l’inici de la vida, la lactància, la infància (dermatologia pediàtrica), l’adolescència, l’edat adulta i la senectut poden manifestar canvis o transformacions que necessitin de tractament dermatològic.

Tots els components de l’equip Derma associats estan altament preparats per atendre totes i cadascuna de les alteracions de la pell, mucoses, ungles i cabell que puguin representar una anormalitat en el seu aspecte o funcionalitat.

La dermatologia clínica contempla tant les malalties pròpies de la pell com les “manifestacions” que ocorren en la pell però que s’originen en una altra part de l’organisme.

Les instal·lacions de Derma associats incloses en el reconegut internacionalment Centre Mèdic Teknon, ofereixen una atenció integral en el pronòstic, diagnòstic i tractament de la seva patologia cutània gràcies a un equip multidisciplinari de professionals altament especialitzat amb el suport de les últimes eines tecnològiques.

L’acne és un trastorn inflamatori de la unitat pilo-sebàcia de la pell. Es caracteritza per l’aparició de barbs (‘barbs’), pàpules i pústules (‘grans’) en les àrees més seborreiques del cos, com són la cara, el pit i l’esquena. En general apareix en l’adolescència i sol ser resposta del canvi hormonal que experimenta l’organisme en aquesta edat, si bé és possible experimentar-ho en edats posteriors. En aquests casos el més freqüent és que aparegui a la segona i tercera dècades de la vida. Quan apareix en pacients del sexe femení cal efectuar un estudi hormonal i indagar sobre els hàbits cosmètics de la pacient.

El tractament de l’acne és molt efectiu, aconseguint percentatges molt elevats de curació. En general es beneficia de substàncies queratolítiques (peelings), antiinflamatòries i antibiòtics, encara que en casos severs i/o persistents s’opta per tractar-lo amb derivats orals de la vitamina A. Després d’aquest tractament la immensa majoria de vegades l’acne desapareix.

Pel que fa a les seqüeles estètiques del mateix, és possible emprar peelings químics i/o teràpia amb làser fraccional no ablatiu per regularitzar la superfície de la pell i minimitzar els defectes secundaris, obtenint-se en la majoria d’ocasions uns resultats excel·lents a curt i mig termini.

La caiguda del cabell és un motiu freqüent de consulta, i té el seu origen per diferents causes. Els tipus més freqüents de pèrdua de cabells són l’alopècia androgenètica i l’efluvi telògen.

En el primer cas, aquesta alteració sol tenir lloc en homes de 20-40 anys que, progressivament, van perdent cabell sobretot a l’àrea central del cuir cabellut. L’alopècia androgenètica apareix com a producte d’una tendència genètica i a un excés de sensibilitat a les hormones masculines. Si es comença a tractar de forma precoç, els resultats solen ser molt positius. En casos avançats, es pot plantejar el microempelt de cabell, que habitualment resulta en un aspecte excel·lent.

Quant a la segona causa més freqüent de pèrdua de cabell, trobem el efluvi telògen. En aquest cas, un gran nombre de fol·licles pilosos entren en la fase de recanvi biològic per algun motiu extern (malaltia, estrès, presa de medicaments…). Durant setmanes o mesos, el pacient experimenta una caiguda sobtada de cabell, que pot ser alarmant. Després de descartar qualsevol alteració hormonal o metabòlic mitjançant un estudi analític, sol respondre molt positivament al tractament tòpic i oral.

Independentment del tipus de pèrdua de cabell, cada pacient s’ha de sotmetre a un enfocament personal i a un estudi i tractament enfocats al seu problema.

El càncer de pell és en l’actualitat el tumor maligne més freqüent de l’ésser humà, produint-se un augment progressiu de la seva incidència. Hi ha diferents tipus de càncer de pell, sent els més habituals el carcinoma basocel·lular, el carcinoma escatós (espinocel·lular) i el melanoma.

El primer dels esmentats és el més habitual, es relaciona amb l’exposició solar crònica i acostuma a assentar en àrees exposades a l’exterior (cara, escot, zona alta de l’esquena). El diagnòstic precoç és fonamental per tractar-lo de forma conservadora (teràpia fotodinàmica, crioterapa, immunoteràpia) o bé amb cirurgia mínimament invasiva (cirurgia de Mohs). El carcinoma basocel·lular no té tendència a afectar altres òrgans i en general mitjançant el tractament de la lesió es produeix la curació.

El carcinoma escamós es relaciona també amb l’exposició solar i sol tenir un creixement més ràpid i agressiu que el carcinoma basocel·lular. El tractament recomanat per a aquest tipus de lesió és la cirurgia, i també resulta fonamental el diagnòstic precoç ja que posseeix cert potencial de generar metàstasi (expansió a altres òrgans).

El melanoma és el càncer de pell derivat dels melanòcits, les cèl·lules que donen el color a la pell i als lunars. És un dels càncers més agressius de l’ésser humà, de manera que revesteix d’especial importància el diagnòstic d’hora de la lesió. És recomanable fer-se revisions mèdiques periòdiques dels lunars i consultar davant de qualsevol canvi en les pigues o davant l’aparició d’una lesió cutània nova. El tractament del melanoma és quirúrgic.

La psoriasi és una malaltia cutània crònica caracteritzada per fenòmens inflamatoris i una recanvi accelerat de la pell. Això produeix l’aparició de lesions eritematoses (vermelles) i descamativas en diverses àrees del cos. En l’actualitat, es considera a la psoriasi no només una malaltia de la pell sinó que pot produir també afectació de les ungles, del cuir cabellut, de les articulacions i augmentar la predisposició a determinats trastorns cardiovasculars i metabòlics (hipertensió, diabetis, cardiopatia isquèmica , accidents vasculars cerebrals).

El tractament de la psoriasi és molt específic de cada pacient, del tipus de lesions, de la seva localització, de l’impacte psicològic de la malaltia i de les expectatives d’aquest. Es divideix en teràpies tòpiques (preparats aplicats sobre la pell), orals (fàrmacs que permeten regular la resposta immunitària) i sistèmics (injeccions en el teixit cutani o en vena). Cada pacient requereix una avaluació precisa i un tracte exclusiu per perfilar la millor teràpia si és el cas.

Derma associats forma part de ISADMU, unitat multidisciplinària fundada el Teknon per al tractament de les malalties inflamatòries com ara el psoriasi entre d’altres. Engloba a més de 17 especialitats i Derma associats és el responsable de la seva coordinació en l’àrea assistencial.

Els nens i les nenes tenen malalties de la pell específiques de la seva edat i que resulten molt freqüents en l’actualitat: dermatitis atòpica, acne, berrugues, moluscums, impetigen … Cal tenir en compte que aquest tipus de malalties requereix un tractament específic per a aquest tipus de pacients, que pot ser molt diferent al dels adults, i que necessita una avaluació personal de cada cas. Els tractaments a seguir en Dermatologia infantil han de ser senzills d’aplicar i amb un bon perfil de seguretat.

La malaltia cutània més freqüent en la infància és la dermatitis atòpica, un trastorn pel qual es sintetitza en defecte el sèu natural de la pell. Aquesta manca condueix a una deshidratació progressiva de la pell i de l’aparició d’inflamació (èczemes) i picor. Per a la millora d’aquest trastorn és essencial la cura específic de la pell (evitar l’excés de sabó, hidratar diàriament) i emprar preparats tòpics antiinflamatoris en els brots més intensos. Alguns casos greus de dermatitis atòpica poden requerir tractament oral amb fàrmacs que regulen la immunitat per disminuir la inflamació de la pell.

Les berrugues són infeccions cutànies per un virus. Solen apareixen en forma de dureses o asprors en els dits de les mans oa les plantes (berrugues pam-plantars), o bé com excrescències filiformes a l’àrea facial (berrugues vulgars). Les berrugues es beneficien de diversos tractaments com fórmules tòpiques, l’eliminació amb crioteràpia i immunoteràpia (Candidina o imiquimod). Tots ells, en combinació o de forma aïllada, aconsegueixen en la immensa majoria de casos la curació definitiva de la infecció.

La candidina funciona com una vacuna, estimulant les defenses naturals pròpies del pacient contra el virus causant de les berrugues, i posseeix una alta taxa de curació més de resultar un tractament molt còmode (administració mensual). És el tractament recomanat en cas de berrugues múltiples resistents als tractaments habituals. En casos particularment rebels, o en determinades àrees delicades (cara o genitals), es poden emprar altres tècniques com el làser de CO2 per a la seva eliminació sense ocasionar cicatrius perceptibles.

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són malalties causades per patògens que es transmeten i s’adquireixen per via sexual (sexe vaginal, sexe anal o sexe oral). Cada any apareixen en el món milions de casos d’infeccions per gonococ, calmídia, tricomones, sífilis, virus del papil·loma o VIH.

A Espanya, les societats científiques adverteixen d’un augment en el nombre de persones infectades per ITS com la clamídia, la sífilis o VIH. L’augment de les ITS en els darrers anys, tant al nostre país com a la resta del món, es deu a diferents motius entre ells els canvis en les conductes socials, els fluxos migratoris i l’escassa informació sobre elles. A més moltes vegades les ITS es transmeten pel desconeixement d’estar infectat ja que sovint no donen símptomes i el pacient no pot detectar-lo.

La Unitat sobre Infeccions de trasnmisión Sexual de la Teknon (UITS Teknon) és una unitat multidisciplinar dedicada al diagnòstic amb les tècniques d’anàlisi més modernes i el tractament adequat de cada pacient, d’una manera ràpida i totalment confidencial, fent que el pacient se senti còmode i comprès perquè pugui resoldre els seus dubtes i problemes davant d’una possible infecció de transmissió sexual.